La col·locació del reflector s'ha de determinar per la posició de la llum clau a l'escena. Una tècnica habitual és col·locar la llum clau i el reflector en costats oposats de l'eix de rodatge (la línia que connecta la càmera i el subjecte). Tanmateix, hi ha excepcions. Per exemple, si la llum de la tecla prové de l'esquerra-actuant com a retroil·luminació lateral-o prop de-la llum de fons-però el fons és fosc a l'esquerra i brillant a la dreta, el reflector es pot col·locar al costat esquerre de l'eix.
Angle
L'angle (alçada) en què es col·loca el reflector és un factor crucial que afecta directament els contorns facials, la profunditat i la impressió visual general del subjecte. En general, s'entén que una posició de llum alta crea ombres més intenses a la cara, fent que el subjecte sembli més prim, mentre que una posició de poca llum produeix ombres més clares, fent que el subjecte sembli una mica més ple. Tanmateix, aquestes són només pautes generals, ja que l'estructura facial de cada persona és única. Algunes cares rodones encara tenen trets angulars diferents, mentre que algunes cares esveltes tenen contorns complets. Per exemple, una dona amb una cara ovalada es veurà bé, independentment de si s'utilitza una posició de llum alta o baixa.
Al mateix temps, no n'hi ha prou amb triar la posició del reflector; l'elecció de l'angle de la càmera o la postura del subjecte és igual d'important. Com que això queda fora de l'abast d'aquesta publicació, no ho aprofundiré més.
Intensitat
Això fa referència a la brillantor de la llum reflectida sobre el subjecte. Alguns podrien preguntar: "El reflector només reflecteix la llum tal com és; no podeu ajustar la seva potència de sortida, oi?" La llum reflectida és més brillant al centre i es va enfosquint gradualment cap a les vores, tot i que la transició és relativament suau. Si teniu un reflector, simplement apunteu-lo a un objecte en un dia assolellat per observar clarament aquest efecte. Tanmateix, l'àrea on la brillantor es redueix és molt més petita que l'àrea central de brillantor uniforme. (Amb reflectors molt petits, aquest efecte pot ser més difícil de percebre; com que la zona brillant central ja és petita i la zona de transició també és estreta, l'àrea de transició d'un reflector petit es torna minúscula).
La zona de brillantor afilada és la part del reflector que s'utilitza amb més freqüència. En utilitzar aquesta àrea, podeu aconseguir el nivell exacte d'il·luminació que desitgeu. Tots hem vist moltes fotos on l'ús d'un reflector va fallar-molta gent aquí n'ha publicat exemples. L'error més comú és simplement fer rebotar tota la llum reflectida directament a la cara del model sense matisos. El resultat és sovint una cara sobreexposada o un fons subexposat (tot i que això podria no passar si el fons ja és bastant brillant), per no parlar de dificultar que la model mantingui els ulls oberts. Un ús tan imprudent d'un reflector no és-aconsellable. Per descomptat, utilitzar un reflector correctament i eficaçment és bastant difícil. Utilitzar un reflector per a la llum d'ompliment és bàsicament afegir una altra font de llum al subjecte-el principi és el mateix que utilitzar un flaix o llums de modelatge d'estudi. Tanmateix, tot i que la sortida de les llums artificials es pot controlar amb precisió, els reflectors són molt més difícils de gestionar. No podeu dir-li simplement a un reflector que redueixi la seva sortida en una parada, ni podeu instruir fàcilment a la persona que el subjecta que ho faci. Fins i tot si feu servir un mesurador de llum per establir una proporció d'il·luminació específica-per exemple, 1:2: el més petit moviment de la mà del titular pot canviar aquesta proporció a 1:3 o 1:1,5.
Només els veritables mestres del reflector-com ara els tècnics veterans d'il·luminació als estudis de cinema-poden assolir aquest nivell de precisió. Amb només un cop d'ull al fons escollit, la postura de la model i la distància focal, saben aproximadament on col·locar el reflector; quan l'aixequen, el resultat és gairebé perfecte-. És possible que només necessiteu petits retocs-"apartar-lo una mica més" o "apropar-lo una mica més". Fins i tot si baixen el reflector mentre dirigeixes el model i l'aixequen de nou per a la presa real, l'efecte d'il·luminació segueix essent essencialment el que havies ajustat anteriorment. Aquesta és la marca d'un autèntic professional.
Per al fotògraf mitjà, però, és rar tenir un expert a mà per gestionar el reflector. En conseqüència, controlar la llum reflectida es converteix en el repte més gran quan s'utilitza un reflector per a la llum d'ompliment. En última instància, es tracta d'utilitzar el reflector per controlar la relació d'il·luminació-un tema complex que no es pot explicar completament en poques frases aquí. Dominar-lo es basa en l'experiència personal, la intuïció i la capacitat d'avaluar les característiques específiques del model. Millorar l'experiència i el judici en aquesta àrea requereix una pràctica constant-utilitzant pel·lícules reals i confiar en la intuïció personal-o en la guia d'un mentor o professor.
Superfície
Aquest aspecte implica dos factors: l'àrea de llum reflectida sobre el subjecte i la mida de la llum captada que es forma en els ulls. En realitat, l'àrea il·luminada del tema està relacionada amb la direcció "inclinació" esmentada a la secció "Intensitat". En general, per a un retrat de mitja-longitud, si no hi ha elements en primer pla o fons, inclinar el reflector cap al costat és una bona opció; això evita que la zona il·luminada es faci massa gran, cosa que podria provocar que altres parts del marc es tornin massa brillants i distreguin de la cara. Tanmateix, si hi ha elements en primer pla o fons, és preferible inclinar el reflector cap amunt. Un error comú a evitar és tenir una llum relativament gran a la pupil·la quan el fons és fosc i la cara no té reflexos diferenciats; un tal foc sembla antinatural i il·lògic, i no s'alinea amb la percepció visual realista. En entorns amb una il·luminació ambiental relativament uniforme, els focs solen ser petits. Atès que la llum d'ompliment frontal normalment la proporciona un flaix-que actua com a font de llum puntual-poques vegades produeix una llum gran.
Quantitat
Si les circumstàncies ho permeten, el millor és utilitzar dos o més reflectors. Un proporciona llum d'ompliment des de l'alçada estàndard, mentre que l'altre es col·loca en un angle més baix-i potser més a prop del subjecte-per suavitzar les ombres facials i afegir una segona llum als ulls, creant un aspecte més natural en determinades configuracions. Si els recursos ho permeten, es pot utilitzar un tercer reflector per crear una llum de vora (o llum de contorn) sobre el subjecte, afegint una sensació de tri-dimensionalitat a la imatge. Si haguéssim de classificar aquests factors d'ús del reflector-del més difícil al més fàcil de dominar, l'ordre seria: Intensitat → Angle → Àrea de superfície → Alçada → Quantitat.