Un reflector òptic és un dispositiu en el qual un emissor de llum i un receptor de llum estan disposats a la mateixa direcció; l'emissor projecta llum i el receptor detecta la llum reflectida per un objecte per determinar-ne la presència. Normalment, el tipus transmissiu es coneix com a foto-interruptor, mentre que el tipus reflectant es coneix com a reflector òptic.
La invenció del reflector de cantonada es remunta a finals del segle XIX i principis del XX; el seu disseny i aplicacions s'han perfeccionat progressivament al costat de la maduració de la tecnologia del radar. Les primeres aplicacions militars van sorgir durant la Segona Guerra Mundial, quan l'exèrcit britànic va utilitzar reflectors de cantonada en sistemes de defensa aèria per confondre el radar enemic. Posteriorment, els reflectors de cantonada van trobar el seu camí en l'ús civil, demostrant les seves propietats reflectants úniques en aplicacions com ara senyals de trànsit, llums posteriors de bicicletes i matrícules. A la dècada de 1960, els avenços en la tecnologia de fabricació de plàstics van portar a l'adopció generalitzada de reflectors de cantonada de plàstic lleugers i rendibles-, que van impulsar encara més el seu ús en bicicletes, vehicles i senyalització viària. El juliol de 1969, la missió Apol·lo 11 va col·locar un reflector de cantonada a la superfície lunar per mesurar la distància entre la Terra i la Lluna.